TERENCE BLANCHARD

Blanchard pertany a aquella generació de joves denominats com neoclàssic dins el jazz. La seva depurada forma de tocar proposa una sonoritat neta, tranquil•la i ajustada com tots els de la seva època. Entre les seves gravacions més celebrades estan Jazz in films i les bandes sonores d’algunes pel•lícules de Spike Lee; essent nominat a l’Oscar per la seva col•laboració a Four Little Girls. Considerat pel mateix Miles Davis com el trompetista més brillant de la seva generació, Terence Blanchard està molt lligat al moviment de revitalització del jazz que va tenir lloc a les darreres dècades dels anys 90 i que va encapçalar i dirigir la família Marsalis amb el trompetista Wynton com a cap. Fou ell mateix qui li va cedir el seu lloc en els “Jazz Messengers” de Art Blakey. La seva explosió definitiva a la fama, la va constituir quan va gravar per a Columbia Records, el 1992, la banda sonora de la pel•lícula Malcolm X (del directo Spike Lee). Terence Blanchard representa, junt amb altres músics de talent, com Joshua Redman o Roy Hargrove, l’esglaó del jazz contemporani amb la música afroamericana, fins i tot amb explícites ressonàncies polítiques en la seva producció. L’any 2005, Blanchard fou part integrant del conjunt que va guanyar un premi Grammy pel “Mejor Álbum de Jazz Instrumental” per la seva participació a l’àlbum “Illuminations” amb McCoy Tyner , Gary Bartz , Christian McBride i Lewis Nash.