Carregant esdeveniments

    « Tots els esdeveniments

    • Aquest esdeveniment ja s'ha celebrat.

    THE YELLOW JACKETS feat. MIKE STERN

    dissabte 5 juliol - 23:00h | | Preu: Gratuït

    The Yellowjackets: El jazz de Fusió

    Quan el pianista Russell Ferrante y el baixista Jimmy Haslip van gravar el disc debut “Yellowjackets” al 1981, originalment banda del guitarrista Robben Ford, no es podien arribar a imaginar la dimensió que prendria el grup dintre del moviment del jazz fusió. Tot un èxit reconegut tant per part del públic com per part dels mitjans de comunicació fins els nostres dies.

    En 1984 s’uneixen a la banda el famós percussionista brasiler Paulinho Da Costa i el cantant i saxofonista, Marc Russo. Aquets mateix any actuen al Play Boy Jazz Festival, i editen el seu segon àlbum: “Samurai Samba”. L’ àlbum “Mirage A Trois” (Warner Bross, 1985) va seguir els passos de l’èxit dels seus antecessors i al 1986 els Yellowjackets canvien de companyia discogràfica fitxant per la MCA Records, on debuten amb l’àlbum: “Shades”, amb la participació del compositor Donald Fagen, reconegut per la seva trajectòria en l’impressionant banda de Steely Dan. Altres treballs per a la MCA, van ser Four Corners (1987) i Politics (1988) on es van alternar les entrades i surtides de membres en el grup i on cada cop més s’explora el terreny acústic.

    Al 1990 fitxen pel segell GRP i publiquen el seu disc més experimental Greenhouse, amb arranjaments de bigband jazzística en alguns casos i acompanyaments de cordes en altres. Després de dos discos on es profunditza la via acústica, graven en 1995 novament per la Warner Bross, el disc: “Dreamland”, de so relaxant. A principis de 1999 William Kennedy deixa la banda i entra com a bateria el versàtil Peter Erskine. Peter aporta al grup la seva gran experiència amb altres ritmes que van del rock al jazz. La seva trajectòria musical, amb influència jazzística com a bateria, és una excel·lent base per a la direcció acústica que segueix mantenint els Yellowjackets.

    Avui, els Yellowjackets, s’han convertit en un grup jazzístic de referència internacional que, després de més de 25 anys de trajectòria, encara tenen molt a dir.

    Formació:
    Bob Mintzer – Saxo Tenor
    Russell Ferrante – Piano
    Jimmy Haslip – Baix
    Marcus Baylor – Bateria

     Mike Stern: Genialitat a les cordes

    Guitarrista nord-americà que neix al 1953, amb 12 anys ja volia ser com els seus ídols B.B. King, Eric Clapton i Jimi Hendrix. Però no vas ser fins al 1971, quan entra a Berklee que comença a aprendre de debò. Durant tres anys, té a Path Metheny com a professor i a Bill Frisell com amic. Va tocar en clubs locals, principalment amb el saxofonista Jerry Bergonzi, i a l’any 1975 obté un contracte de dos anys amb Blood, Sweat And Tears i apareix a BS&T´s More Than Ever i Brand New Day. Això li va permetre conèixer a Jaco Pastorius i Don Alias, does figures molt importants al llarg de la seva vida.

    De tornada a Boston, estudia amb el pianista de Jazz, Charlie Bacanos. Al 1976 grava un disc de rock amb Charlie & the Pep Boys. Al 1979 treballa amb Billy Cobham i a l’any següent toca amb el saxofonista Bill Evans, qui el recomana a Miles Davis. Al 1981 debuta amb Davis en el Kix Nightclub de Boston; una actuació que va ser gravada i llançada per la CBS amb el nom de We Want Miles. Continua fins al 1983 amb gravacions com The Man With The Horn y Star People.

    Treu el seu primer disc en solitari i un any després treballa amb el grup de Pastorius (amb Kenwood Dennard, bat; Alex Foster, saxos; Melton Mustafa, tp; Don Alias, perc), amb qui se’n va de gira. Un any després torna amb Miles Davis per començar la seva segona gira.

    Al 1986 participa amb el grup de David Sanborn, i comparteix escenari del Steps Ahead amb Mike Mainieri, el saxofonista Michael Brecker, el baixista Darryl Jones i el bateria Steve Smith. A més, entre gira i gira va tocar al 55 Bar de Nova York, casi sempre en trio amb Jeff Andrews o Harvie Swartz (cb), Adam Nussbaum, Victor Lewis, Joey Barron o Ronnie Burrage (bat).

    Al 1986 grava Upside Downside, per el segell discogràfic Atlantic Records amb els seus companys Sanborn, Pastorius, el saxofonista Bob Berg, el baixista Mark Egan i Jeff Andrews, al piano Mitch Forman i el bateria Dave Weckl i Steve Jordan.

    Posteriorment Mike Brecker, amb qui moltes vegades comparteix escenari al 55 Bar, el convida a entrar a Steps Ahead i el seu quintet (amb Nussbaum, Andrews i Joe Calderazo, teclats) entre 1986 i 1988.

    Durant aquestes mateixes dates grava Time In Place, amb el segell Atlantic acompanyat per Bob Berg, Brecker, Peter Erskine i Don Alias… A l’any 1991 treu Odds or Evens i està de gira amb el saxofonista Bob Berg, el batería Dennis Chambers i el baixista Lincoln Goines.

    Entre 1989 i 1992 fa algunes actuacions amb els Brecker Brothers Band. Al 1993 llança Standards, considerat com “The Best Jazz Guitarist of the Year” pels crítics i lectors de la revista Guitar Player. Altres èxits nominats als premis Grammy van ser Is What It Is (1994) i Between The Lines (1996). Al 1997 grava Give And Take amb el baixista John Patitucci, el bateria Jack DeJohenette, el percusionista Don Alias i la colaboració especial de Michael Brecker i David Sanborn que el portar a ser considerat com el “Millor guitarrista de l’any”.

    Amb un estil enèrgic i fogós, influenciat pel rock (el rock-blues i el hard-rock a l’ anglesa), el ardent Mike Stern se’l reconeix de seguida. La seva sonoritat pot canviar al llarg d’un mateix acord on no dubte tocar amb el timbre clar i lleuger dels guitarristes bop, per bascular després, de forma brutal, en les coloracions recargolades i àcides, evocadores d’efusions hendrixianes. La guitarra, instrument que de seguida pot semblar excessivament lineal, adquireix en les seves mans una amplitud dinàmica excepcional. Amb un llenguatge harmònic i un so tallant i flexible a la vegada, integra el rock i el blues en un discurs específicament jazzístic.

    L’àlbum que va llançar a l’any 2002, també va rebre una nominació als premis Grammy: Voices. Dos anys després va treure These Times i el passat 2006 va publicar Who let the cats out?. Actualment es considerat com un dels guitarristes més importants de la seva generació ja que combina el lirisme i la fluïdesa amb una tècnica virtuosa.

    Escenari Jaume I
    Plaça Jaume I
    08720 Vilafranca del Penedès